El passat cap de setmana i després d'un ajornament, per fi ens vam dirigir a realitzar l'ascensió de la Pica d'Estats. En un principi, la intenció era la de pernoctar en el refugi de Vallferrera, per a des d'allí començar la ruta, però com la previsió meteorològica no era molt bona vam decidir passar la nit del divendres en un hostal de la població d'Alins.
Després de quedar a les 16:00, cap allí que ens encaminem un primer grup, (David, Odi, Miguel, Sergio i Felipe, del CMV i Dani, de Betxí), arribant a la població d'Alins al voltant de les 22:00. Ens instal·lem en les habitacions i en acabant de sopar, un poc abans de mitjanit, se'ns va unir un segon grup, (Ismael, Jarcov i Carlos, dels Valentins). Després d'un estoneta de xarrada i planificació de l'endemà, a dormir i a esperar a veure com es presenta el matí del dissabte.
Al voltant del les 9:00, i després de donar compte d'un complit desdejuni, vam agafar els cotxes i ens dirigim fins al Pont de la Molinassa, on els vam deixar. D'allí ens encaminem fins al lloc on teníem previst pernoctar, el Refugi de Baborte (2374 ms.). De camí a l'esmentat refugi passem per la Cabana de Bassello, una espècie de cabanya de pastor mínimament condicionada per a passar la nit en cas d'emergència.
Després d'un continuat ascens, l'últim tram amb boira, arribem per fi al refugi de Baborte, ens vam instal·lar i vam dinar.
En acabant de dinar, alguns companys van decidir realitzar l'ascensió a alguna de les cimes del circ de Baborte, decidint-se pel Tres Pics (2654 ms.).
Mentres alguns estaven en plana ascensió al Tres Pics, i altres de tornada; van decidir no ascendir, van arribar al refugi de Baborte el tercer grup de companys, (Rubén, Rosa i Ramón del CMV, i Pere, de Castelló).
A la tornada del grup que va realitzar la cima, i després d'uns moments de distesa conversació, vam preparar el sopar, i a l'amagar-se el sol a dormir, que l'endemà ens esperava una dura jornada.
Després de passar al costat de l'estany d'Estats vam començar la dura pujada cap al port de Sotllo, pujada en la qual el grup es disgregue, cada un al seu ritme. Una vegada en el port de Sotllo, i reagrupats, vam reprendre la marxa cap a la els objectius del dia, no sense abans passar per la gelera, que tènia la neu prou dura.
Ja en la base de la pica, ens tornem a reagrupar, ascendim la Pica d'estats (3143 m) i el Verdaguer (3133 ms.). És en este punt on dos dels components de la "expedició" decidixen abandonar a la resta i emprendre el camí de tornada al Refugi de Vallferrera, Felipe, que va passar una mala nit per problemes estomacals i Pere, amb els peus "destrossats" per culpa del calçat.
La resta de components realitza l'ascensió al Montcalm (3077 ms.), i després de reposar un poc les forces en la cima, s'emprén el camí de retorn. No seria un retorn fàcil, ja que un dels components, Odi, va patir un esvaró tonto i es va produir un lleuger esquinç de turmell, encara que va poder arribar a Vallferrera sense excessius problemes.
Una vegada tots en el Refugi de Vallferrera i de refrescar-nos amb unes cerveses, ens vam encaminar cap al Pont de la molinassa, on després de tornar a agafar els cotxes, vam donar per finalitzat el cap de setmana pirinenc.
Pica d'Estats from Daniel Alcala on Vimeo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada